diumenge, 19 d’agost del 2012

País Valencià: del fracàs polític a la lluita social

Silueta del País Valencià
amb la senyera.

El País Valencià pareix que ja no és país ni és res, i si ens fiquem a parlar dels Països Catalans encara menys, tal i com deia un acudit amb molt mal gust: "-On es troba el llibre de la història dels Països Catalans?, - A ciència ficció a la dreta." Però tothom sabem que això és molt discutible ja que si existeix aquest trist acudit vol dir que encara hi ha gent que confia en la unitat nacional catalana amb les diferències entre els seus territoris. Per tant, no, el País Valencià no està mort, però s'amaga baix de la "Comunidad autónoma Valenciana" defensada pels estaments espanyols i que a poc a poc ha anat introduint-se en la vida dels valencians, siguent incòmode per a alguns inclús allò de "País Valencià". Aquest fet és sols una mostra que la societat valenciana s'ha perdut al llarg del temps.

Què ha passat per a què el País Valencià deixara de ser país? Justament d'això parlava amb el meu pare l'altre dia i aquella conversa em va animar a escriure açò. No sóc un expert en política ni tampoc tinc els suficients anys per a remuntar-me a fets històrics en primera persona i per tant pot ser diga alguna cosa equivocada o passada pel control necessàri de l'educació pública de qualitat per a que no es diguen mentides o hi haja una clara falta d'objectivitat, tot i que de vegades la censura també entra dins d'aquests llibres "neutrals".

Podria remuntar-me a la Corona d'Aragó i a partir d'aquesta realitat història explicar la unitat nacional dels Països Catalans però això està molt vist i a més sempre crea polèmica perque la història també és imparcial, sinó recordem els autors del "Diccionario biográfico español". Així doncs, ens remuntem fins el final del franquisme, ja que durant la dictadura sols uns valents a amagades feien alguna cosa en català i ni de prop es podia lluitar per una unitat nacional aliena a Espanya, sinó podien afussellar-te, tal i com li va passar a Lluís Companys.

Està clar que al Principat de Catalunya la població sempre ha estat molt més conscienciada amb el seu status nacional i ja amb la prohibició de la mancomunitat catalana durant la dictadura de Primo de Rivera es van acollir a entitats alternatives com el F.C.Barcelona per a expressar el seu sentiment nacional. Però això encara queda molt lluny i si ho sé és gràcies a l'educació pública. Així que anem on havia dit. 

A finals del franquisme apareix la nova cançó i el moviment es troba de ple amb la transició democràtica, primeres eleccions, govern d'UCD, constitució, noves eleccions, victòria socialista… I què ens trobem en aquell moment? Un País Valencià viu que defensava la democràcia i confiava en ella per a ser país, tindre la llengua i un autogovern ampli, inclús diferenciat d'Espanya segons algunes persones, però això es va trencar. On està l'error?

La nova cançó anava bé i grups com Al Tall o cantautors com Raimon anaven siguent un referent. Els partits polítics al País Valencià van començar a treballar per l'autogovern i inclús van aprofitar aquest emergents músics per a les seues finalitats polítiques ja que ells també creien en l'autogovern, per exemple Ovidi cantava pel "nostre dret a l'autonomia", quan autonomia no significava ofrenar noves glòries a Espanya.

Bandera preautonòmica valenciana.
Un dels errors el trobem al símbol, el País Valencià conscient de la seua història va agafar les senyeres en la defensa del país, però per a diferenciar-se de la resta de territoris de la Corona d'Aragó es va afegir el casc de Jaume I amb el penó de la senyera al centre. Però això no va sorgir i per pressions polítiques el País Valencià va haver de canviar la seua bandera i incorporar una franja blava amb la corona de Jaume I, apareixent uns clars defensors d'aquesta bandera, no per l'autogovern sinó pel regionalisme i submissió a Madrid que aquesta representa, són els que han aconseguit que el Regne de València no siga un referent històric sinó una realitat pobra de contingut que defensar. I si dic pobra de contingut no és per ser més o menys contrari a les seues idees, sinó perque mentre defensen l'autogovern, insulten altres autonomies (especialment Catalunya) i se senten absolutament espanyols, és a dir, defensen el regionalisme més pobre.

Bandera oficial valenciana.
D'aquesta manera l'error no és exactament el símbol sinó allò que vol representar, i haver separat els Països Catalans per a la creació de les autonomies va ser un encert per part d'Espanya, ja que d'aquesta manera van aconseguir l'aparició de grups regionalistes basats en l'anticatalanisme i l'espanyolisme que anaven a desmentir qualsevol unió entre els diferents territoris de la Corona d'Aragó i inclús desmenteixen la unitat lingüística, mentre que els filòlegs demostren que la llengua catalana té diferents dialectes que coincideixen més o menys exactament amb els diferents territoris/regnes històrics de la corona catalanoaragonesa. 

Bandera republicana espanyola
amb el símbol comunista.
Siga com siga, no podem dir que tota la culpa de la lenta agonia del País Valencià es base en la divisió territorial. Tornem aleshores a la nova cançó i l'ús dels partits polítics d'aquest fet. El Partit Socialista del País Valencià (PSPV), quan encara no era del Partit Soscialista Obrer Espanyol (PSOE), defensava el dret de decidir del poble valencià i, ja que aquests cantants defensaven això, els utilitzaven als seus actes polítics. No obstant això, la cosa va canviar, per fi es va entrar en democràcia i tots els partits van acceptar tristament el paper de la dubtosa transició fins el punt que el Partit Comunista d'Espanya (PCE) va eixir amb la bandera oficial de l'estat, un gran colp contra el republicanisme.

Imatge del PSPV demanant la llibertat
del País Valencià.
A més, el PSPV va entrar a formar part del PSOE i d'aquesta manera les reivindicacions nacionals es van anar perdent del discurs del partit, fins el punt que la total absorció del PSOE ha provocat un debat sobre el possible canvi de nom dels socialistes valencians i passar de ser del País Valencià (PSPV) a ser de la Comunitat Valenciana (PSCV). Probablement eixa proposta no ha anat endavant ja que a través del PV pot ser encara obtinguen algun vot però en la pràctica el PSOE s'ha convertit i ha convertit el PSPV en un partit defensor del sistema i d'una dubtosa esquerra on no entren les reivindicacions nacionals. Fet que ha restat molts vots a Catalunya i ha provocat també la divisió interna del Partit Socialista de Catalunya (PSC) entre espanyolistes i catalanistes (nacionalistes i/o federalistes).

En canvi, això no ha passat a l'esquerra (amb permís del PSOE), el Partit Comunista ha continuat defensant les sigles PV, tot i que això no implique defensar la independència sinó sols un federalisme o autogovern ampli. Aquest partit ha acabat formant part junt a altres partits esquerrans en la gran coalició esquerrana, Esquerra Unida, que no solament defensa les sigles del País Valencià sinó que inclús canvia les seues sigles per a les diferents llengües i mentre que a Espanya és IU (Izquierda Unida), als Països Catalans és EU (seguit de les sigles del territori). A més, als seus discursos no dubta en utilitzar el terme País Valencià demostrant que, a diferència del PSPV, les sigles PV al seu nom no són un formalisme.

Logo del PA.
D'altra banda ha sigut molt important la diferència històrica de dreta i l'esquerra, i no precissament el missatge, sinó la unió de la dreta i la ruptura de l'esquerra. Mentre que la dreta està unida en el Partit Popular (i anteriorment en l'Alianza Popular) i solament a Catalunya, Euskadi i Canàries apareixen partits de dretes diferenciats pel seu caràcter nacionalista com són CiU (Convergència i Unió, formada per Convergècia Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya), PNB (Partit Nacionalista Basc, hereu del carlisme) i CC (Coalició Canària) respectivament; l'esquerra ha estat dividida entre republicans (EU com a màxim exponent), nacionalistes (com ERC, BNG, Amaiur, PSM, BNV, CHA, PA…), monàrquics (PSOE, però monàrquics i clericalistes des de fa relativament poc).

Rosa Díez, cap d'UPyD.
Sols actualment hi ha una xicoteta ruptura a la dreta i ve propiciada per la falta de legalitat del Partit Popular i per l'escissió d'una diputada del PSOE, d'aquesta manera es va formar Unión Progreso y Democrácia (UPyD), defensor d'idees centralistes, antiseparatistes i antinacionalistes (malgrat ser ells nacionalistes espanyols) i econòmicament de dretes, tot i introduir la defensa del treballador (no obrer, com diria EU) i de la llei/constitució. La sorpresa i error d'aquest partit, ha sigut permetre recentment un cas de corrupció interna que pot ser trenque la seua credibilitat i acabe amb la xicoteta divisió de la dreta, la qual també es dóna per part d'altres partits com Foro Asturias.

Logo d'Unió valenciana.
Aquest fet d'unió de la dreta és molt important en l'evolució del País Valencià i ha beneficiat el regionalisme. El PP ha aconseguit ser el màxim exponent de dreta al país i ja porta més de 16 anys al poder de la Generalitat Valenciana, una dada que ens pot fer pensar en la manipulació electoral però que en realitat es basa en dos raons: la primera, la unió de la dreta de la qual estem parlant, el PP ha sigut capaç d'anar agafant els diferents partits de dretes que apareixien triomfants a l'Horta de València i que en tots els casos es basaven en el regionalisme, és a dir, el blaverisme. Així doncs, el PP ha acabat absorvint partits com Unió Valenciana que eren clars representatius del regionalisme problaver i proespanyolista. Sols en l'actualitat UPyD ha sigut capaç de prendre un diputat per al Congrés per la circumscripció electoral de la província de València, un diputat que pel caràcter del partit probablement li l'haja restat al PP valencià, que ja porta molt de temps baix nombrosos casos de corrupció.

L'altre fet que ha afavorit que el PP valencià continue manant després de tants anys a la Generalitat és la feblesa de l'oposició. La política valenciana està sotmesa a un trist bipartidisme que representen el PP i el PSPV-PSOE, mentre que EUPV i Coalició Compromís (amb el Bloc Nacionalista Valencià al seu interior) sols representen una xicoteta part de les Corts. D'aquesta manera, si no canvia radicalment la sitació i s'acaba amb el bipartidisme, l'únic partit capaç de prendre el govern al PP és el PSPV-PSOE. Aquest partit ha mostrat durant els últims anys un candidat que, malgrat poder tindre motes capacitats, no semblava actiu, és a dir, no era un líder que arrastrava forces, aquest és Alarte, de la mateixa manera que li passa a Rubalcaba a nivell de l'estat espanyol. Ara amb Ximo Puig pot ser la cosa canvie. També hem de tindre en conter cara les pròximes eleccions la possible entrada d'UPyD a les Corts.

Aeroport de Castelló.
Però tornant al tema del text, és a dir, com el País Valencià deixa a poc a poc de ser país, hem d'assenyalar una altre fet molt important i és com des de la Generalitat Valenciana s'han fet dues polítiques molt fortes. En primer lloc, utilitzar l'esport i altres grans esdeveniments per a adormir la població. Clar és el paper del València C.F. en el blaverisme però també és important com s'ha intentat vendre una imatge de "la Comunidad" molt diferent a la real mitjançant la Fòrmula 1, la Ocean Volvo Race, la America's Cup i amb la contrucció d'altres grans obres deficitàries com "la Ciudad de la luz", la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Aeroport de Castelló, la biblioteca sense llibres de Vila-Real, Terra Mítica o l'hospital de la Fe.

Però allò que més força ha fet per a destruir el sentiment de país és crear uns estaments que haurien de ser mitjà de defensa de la cultura i llengua valenciana i que han acabat convertint-se en institucions polititzades on es troben eixes persones que hagueren pogut defensar el país i enderrocat el govern del PP, és el cas de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (enfront l'Institut d'Estudis Catalans) o  l'intent de negociació amb Escola Valenciana per a la línia trilingüe, per sort la federació d'escoles valencianes no ha cedit a les intencions del govern i van a continuar defensant la nostra llengua a l'educació pública. 

Campanya en defensa de la línia en valencià
a les escoles públiques.
A més, hem d'assenyalar que el PP ha sigut molt hàbil també en el deteriorament del valencià. Mentre un govern interessat en el manteniment del poble com a poble haguera defensat la llengua històrica, el PP ha fet molts pocs esforços per a defensar el valencià i inclús s'ha esforçat més en desmentir la unitat lingüística. D'aquesta manera, mentre uns i altres discutim sobre si el català i el valencià són el mateix idioma, ells obrin pas en la seua lluita contra la cultura valenciana, cap a l'espanyolització que afavoreix la castellanització de les grans i mitjanes ciutats.

Aleshores, amb tot el fracàs polític del País Valencià i la victòria de la dreta espanyolista, aquells qui encara defensen la llengua i cultura valenciana ho fan sense cap recolzament polític. Així, Escola Valenciana treballa pel manteniment de la llengua a les escoles, organitza trobades i intenta normalitzar la llengua a tots els nivells, tot i que no és gens fàcil. D'altra banda, gràcies a Acció Cultural del País Valencià s'ha creat una gran xarxa de casals que treballen en defensa del país i que han esdevingut una autèntica Conselleria de Cultura alternativa, una conselleria que treballa pel manteniment de la llengua, la cultura i el país. També cal destacar les editorials que continuen creient que el valencià té un lloc als llibres i per tant ajuden considerablement al manteniment de la llengua i la seua normalització davant les polítiques contràries de la Generalitat.

Un concert d'Obrint Pas.
Mentre, al teatre continua havent una gran funció crítica especialment per Pot de Plom i almenys de manteniment lingüístic per part d'Albena Teatre. Però allò que probablement més cride l'atenció és el bon moment musical que viu el País Valencià, l'aparició de grups com Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System, Desgavell, Aspencat, el Corredor Polonès, Andreu Valor, Pau Alabajos, El Botifarra, la continuació de Miquel Gil… tot això anima a la creació pròxima de productores de música valencianes. I és impressionant com, amb la seua música i concerts, estan despertant eixe sentiment de defensa dels Països Catalans que des de la transició la política ha destruït. D'aquesta manera als moviments socials i als festius torna el sentiment de país, de col·lectivitat del poble valencià i de defensa del nostre dret a decidir. Dependre d'aquesta estructura tan planera és molt feble però dependre de la política es un suicidi. 

Llicència de Creative Commons
País Valencià: del fracàs polític a la lluita social de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons